© dosrius.net 2003 - 2015
Hist˛ria Inici Hist˛ria Informaciˇ Gegants Arxiu └lbum Qui som
Arxiu Històric Municipal  La història de Dosrius és molt antiga, ja que així ho confirmen els vestigis trobats, gràcies als quals podem remuntar a milers d'anys enrera. Aquesta zona, va estar poblada durant el període de la prehistòria, així ho confirmen els palets pintats que, segons Maria Ribas, van ser trobats a les sitges pre- romanes del poblat del Far, i que pertanyen a l'època del Paleolític. A Canyamars, va ser trobat un sepulcre Megalític, que pertanyia al període del Neolític. Pel que fa als Ibers, segons Maria Ribas, també s'assentaren en diferents indrets d'aquest municipi. De l'època romana s'han trobat vil·les romanes amb sepulcres d'incineració i sitges d'enterrament en el Santuari del Corredor, ceràmica romana acumulada o escampada i restes indeterminades molt fragmentades. La incursió dels Carolingis, també arribà a Dosrius, ja que segons Esteve Albert, els Carolingis, cap a l'any 801 en l'intent de conquerir tot el territori ocupat pels sarraïns, d'Iluro/Alarona fins a l'Ebre, instal·laren campaments en diferents zones de l'actual Maresme, i sembla que un d'aquests campaments fou instal·lat a Dosrius, al lloc on hi ha l'ermita de Sant Llop. Els documents que s'han trobat que fan referència al poble, daten de l'any 963 fent servir el topònim "Duos Rios" i apareix amb la forma DUOSRIOS el 990 i 1017. Pel que fa a la història del període Medieval, cal dir que aquesta va transcórrer totalment lligada al Castell que és un dels més antics de Catalunya. Datats els seus orígens al segle XI, es contemporani a altres com el de Montgat, Vilassar, Burriac, ... Està situat dalt d'una muntanya de 246m, d'alçada, considerant-se un important cim estratègic amb una àmplia panoràmica de tota la vall. Com el de Burriac, el Castell de Dosrius forma part del sistema tradicional de defensa. Del primer terç del segle XII daten els documents que manifesten la transcendència històrica de l'indret. Els llinatges del Castell de Dosrius foren successivament: els DOSRIUS (s.XI - finals s. XIII), els CASTELLÀ (finals s. XIII - XV) i els SENTMENAT (s. XVI - XX). El segle XIV és el més abundant pel que fa a la documentació del Castell de Dosrius. D'ençà del 1453 fins el 1690 el Castell i la baronia de Dosrius esdevenen el Marquesat de Castelldosrius, perllongant-se fins l'actualitat
ESTEVE ALBERT I CORP Des d'aquí volem fer un petit homenatge en la història al nostre escriptor i home de teatre més  conegut. Al llarg de la seva vida i de les seves obres, sense dubte, va estar marcat pel seu naixement i  infantesa a Dosrius. L'home que parlava amb la natura, que respectava i estimava el poble, un gran Català  i defensor de Catalunya, que ens va tindré que abandonar però que mai es va oblidar de les seves arrels. 
LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT EN UN LLIBRE Moltes de les fotografies estan extretes del llibre "Una ullada al passat" de les Sras. Neus Alsina i  Boix i M. Àngels Jubany i Pinós. El qual volem recomanar per a tots aquells que desitgin conèixer una  mica més el poble on vivim. Realment mereix molt la pena tenir-ho. 
L'HISTÒRIA DE JOAN DE CANYAMARS Corrien els anys 1492 quan a Catalunya van surgir les “Guerres de la Remensa” a causa de les desigualtats socials i de l’enfrontament de la classe social baixa amb els seus senyors, i per tant es van produir molts enfrontaments amb armes. El rei Fernan va acabar amb el problema a través de la Sentencia Arbitral de Guadalupe (que constava en abolir els “mals usos” que els feudals feien dels seus drets) i van començar a haver-hi enfrontaments per totes dues bandes. Un dels enfrontaments que més ens pertoca es el de Joan de Canyamars un pagès del Maresme, nascut al segle XV a Canyamars (Dosrius) que va intentar matar al rei Ferran II d’una ganivetada. Això va ocórrer a Barcelona, davant del Palau Reial al 1492. El Rei es disposava a surtir del Palau Major quan Joan de Canyamars va treure una arma blanca, un ganivet, i agredí al rei amb la intenció de matarlo. El va deixar ferit i encara que no li van voler donar importancia al fet, van declarar que Joan de Canyamars havia perdut el nord, que estava boig i el van empresonar el dia 7 de desembre d’aquell mateix any. Dies més tard, el 12 de desembre va morir atroçment desquarterat. Passada la sentencia, el rei Ferran II va recuperar-se de l’atac i va començar a fer feina endarrerida.
Història
Hist˛ria